Ajustos de color, Espais de treball RGB i CMYK

Per fer una gestió correcta del color en els nostres treballs hem d'anar al menú "Edición" del

photoshop i clickar en "Ajustes de color".

En aquesta finestra s'ens mostra un seguit d'opcions que podem variar per poder posar-les

convenientment amb les nostres preferencies (tal i com es veu a la imatge).

Aquesta configuració es pot guardar i establir-la com a predeterminada perqué cada vegada que

s'obri el Photohop o acoplem una imatge ens surti una finesta per variar els justos de color.

Espais de treball.

En el menú Espai de treball / RGB serveix per a treballs a la web o televisors.

En el menú Espai de treball / CMYK serveix per a imprimir en general.

Ajustos de proves

Utilitzar "Ajustaments de prova" ésutilitzar el monitor per a simular el resultat final en un dispositiu d'impressió. No obstant això, obtenir unes proves de monitor correctes i fiables depèn molt de la qualitat del perfil del monitor i dels dispositius implicats, cadascun dels quals correspon a una combinació de màquina-paper-tinta.

Configurar els "Ajustaments de prova" es fa a través del menú "Vista - Ajustaments de prova - Personalitzar":

Les opcions prefixades de "Ajustaments de prova" són:

Espai de treball CMYK: Mostra una prova virtual usant l'espai de treball CMYK que estigui en ús (definit en els "Ajustaments de color").

Espai de treball de placa del cian, magenta groc o negre: Mostra una prova virtual de cadascuna d'aquestes planxes usant l'espai de treball CMYK que estigui en ús (definit en els "Ajustaments de color"). "

Espai de treball de plaques CMY: Mostra una prova virtual d'aquestes tres planxes combinades usant l'espai de treball CMYK que estigui en ús (definit en els "Ajustaments de color").

RGB per a Macintosh i RGB per a Windows :Mostra una prova virtual usant els espais de de treball "Apple RGB" o "sRGB", respectivament (estàndards RGB en Macintosh i Windows).

Monitor RGB Mostra una prova virtual usant l'espai de treball del monitor en ús. Si la imatge es veu malament, és un senyal que el perfil no és correcte (s'ha desajustat o es va fer malament) i que cal recalibrar i caracteritzar el monitor (com vam veure en la primera part).

Opcions de visualització (en pantalla):

Hi ha dues opcions en aquesta secció.

"Simular color del paper" permet simular en el monitor el to i color del paper usat per a construir el perfil.

"Simular tinta negra" permet simular en pantalla el rang dinàmic definit en el perfil de color (és a dir: Com de fosc es veurà el negre en el paper quan s'imprimeixi).

L'elecció de "Simular color del paper"

No tots els perfils de color permet l'elecció d'ambdues opcions.

La gamma cromàtica pot quedar una mica comprimida o sofrir algun canvi de to (menjo que els blancs prenguin una dominant blavosa). Això sol ocórrer amb perfils d'impressora creats amb programes basats en l'escanejo de pegats. Si ocorre això, sol ser millor deixar sense marcar les opcions "Simular color del paper" i "Simular tinta negra".

Propósits de conversió

Els propòsits colorimétrics:

Absolut i relatiu

En la pràctica hi ha dues formes de propòsit de conversió colorimétric.

El propòsit de conversió absolut colorimétrico ni expandeix ni comprimeix el gamut en el seu conjunt. Cada color es transforma per si només. Si encaixa en el gamut, es queda igual. Si no encaixa, es canvia per un color similar.

El propòsit de conversió colorimétrico se sol usar en proves d'impremta i, on sigui possible, o modifica la lluentor (brightness). Amb el propòsit de conversió colorimétrico relatiu (relative colorimetric), no obstant això, s'establix que el principal és que tots els nivells de lluentor (brightness) estiguin dintre del gamut de lluentor de la destinació, per al que es permet que els tots colors canviïn. En el propòsit relatiu colorimétrico, el blanc d'origen es converteix en el blanc de destinació. Això és el que es diu "compensació del punt blanc" (white point compensation). La resta dels colors s'altera en conseqüència. la imatge resultant es pot tornar més fosca o més clara que l'original, però les zones de blanc coincidiran. Queda en mans de l'usuari decidir si quin propòsit de conversió colorimétric (absolut o relatiu) és més adequat per a les imatges que estigui tractant.

Si el gamut de destinació és més ampli que el gamut d'origen, el propòsit de conversió colorimétrico absolut és més adequat degut al fet que el blanc d'origen estarà inclòs en la gamma de colors de destinació. Si el gamut de destinació és més estret que el gamut d'origen, sol ser millor triar el propòsit de conversió relatiu colorimétrico. Si els dos blancs no són el mateix blanc, com pot ser el cas si el d'origen (un monitor) és més brillant que el de destinació (un dispositiu d'impressió en paper), el blanc d'origen es farà correspondre amb el de destinació. Aquesta sol ser la decisió més assenyada. El propòsit de conversió colorimétric produiria un blanc imprès que seria una aproximació al blanc del monitor. En alguns programes informàtics se sol fer referència al propòsit de conversió colorimétrico relatiu cridant-lo "gràfics" (graphics) o "color de logotip", mentre que el propòsit colorimétric absolut se sol denominar una mica així com "colorimétrico" o "de prova" (proof).

El propòsit perceptual

En algunes situacions cap dels propòsits colorimétrics és adequat. Aquest és el cas quan el gamut de destinació és menor que el d'origen (per exemple, en el cas que l'origen sigui un monitor i la destinació una impressora) i la imatge sigui una fotografia o una imatge de tipus "realista". En aquest cas ha de comprimir-se el gamut, però els colors han de mantenir les seves posicions cromàtiques relatives entre si.

No és acceptable que uns colors es reprodueixin de forma exacta mentre que uns altres es converteixen en aproximacions. cal alterar tots els colors, inclosos aquells que podrien ser reproduïts adequadament de manera que les seves relacions relatives es mantinguin i l'ull sigui capaç de compensar la diferència existent entre la imatge del monitor i la impresa (és usual que aquest propòsit de conversió baixi la saturació de tots els colors).

El propòsit de saturació

Hi ha un cas especial i es tracta, paradoxalment del cas en el qual la reproducció exacta dels colors és d'escassa importància. L'exemple típic és el dels gràfics estadístics, on l'important és que els colors siguin brillants i saturats i no que el seu to sigui exactament el de l'original. El propòsit de saturació (saturation rendering intent), de vegades denominat "gràfics", fa que la saturació (com el seu nom indica) dels colors es mantingui en la transformació de gamut a gamut, encara que sigui a costa de la lluentor i tonalitat dels colors

Assignar i/o convertir perfil

Aquesta ordre permet assignar qualsevol perfil que triem a un document sempre que les seves maneres de color coincideixin.

L'ordre està pensada per a un ús bastant limitat. El més normal és relacionar amb un espai de color un document procedent d'un programa d'escanejat o d'una cámera digital que no siguin capaces d'incrustar un perfil de color ICC.

Sempre que la norma de gestió de color corresponent no s'hagi fixat en "Desactivar", a l'obrir en Photoshop un document que no tingui perfil de color, el que s'usarà per a representar-lo, tractar-lo i guardar-lo serà l'espai de color de treball corresponent.

També si el perfil de color del document no és el mateix que el nostre en surt un avís pero cambiar-lo si ho dessitjem.